LEO MESSI, EM BUIDO PER TU

Article escrit per Curial López Purtí.

Sempre havia somiat que l'últim partit de la teva carrera seria al Camp Nou amb el FC Barcelona davant de la teva gent i un diumenge a les 19 h perquè hi pogués anar tothom gaudint d'una posta de sol. La gent entraria una hora abans al camp i durant l'escalfament corejarien el teu nom en repetides vegades. En el moment que els jugadors saltessin al terreny de joc, tothom es posaria d'en peus cantant l'himne del Barça a cappella. Al mateix temps, cada aficionat aixecaria la seva cartolina i es realitzaria un mosaic en el qual les zones laterals lluirien els colors blau i grana i el lema "T'estimem Messi" amb lletres de color groc; a la zona del gol nord, els colors de la bandera de Catalunya i a la zona de gol sud, els de la bandera d'Argentina. A la zona lateral est es desplegaria una lona on apareixeria una imatge teva fent-li un petó a l'escut i al costat tot el palmarès aconseguit amb el Barça.

Un cop finalitzés el partit, en el marcador es reproduiria un vídeo emotiu dels millors moments, fent un repàs de l'autèntica bestialitat de jugador que hem pogut veure, un vídeo que hauria de durar una hora com a mínim i ens faria emocionar a tots els culers, a tota la plantilla i en especial a tu. Després del vídeo, t'estaríem aplaudint fins que ens sagnessin les mans, mentre fas un volta d'honor.

Tot seguit et faries una fotografia conjunta entre la plantilla i la directiva amb tots els títols col·lectius i individuals obtinguts. Al final d'aquesta cerimònia, faries un petit parlament agraint tota l'estima i suport que has tingut per part nostre i acabaries dient "visca el Barça i visca Catalunya".

Estic del tot convençut que seria un dels dies més màgics i intensos que viuria jo, per tant, aniria amb un paquet de mocadors de paper a la mà per a quan m'emocionés. L'afició culer el que podria fer a partir d'ara és aplaudir i corejar el nom de Messi en el minut deu de cada partit de manera normativa, fix i eterna i no només esporàdicament com en els últims partits d'aquesta temporada.

Per mi, aquesta persona és un dels grans pilars de la meva vida, he crescut veient
els seus gols i partits. M'ha fet que m'agradés el futbol i m'enamorés del Barça. M'ha fet oblidar un mal dia amb els seus gols, driblatges, assistències i passades. M'ha fet aixecar del sofà o del seient del camp amb alguna acció seva. M'ha fet treure un somriure o una cara de felicitat d'on no se'n podia treure. Hi havia dies que em llevava i només pensava que a la nit hi havia partit del Barça i podria veure'l jugar i durant el dia no pensava en res més que això, esperava amb ansietat i ganes aquest moment. M'ha fet patir les vegades que s'estava queixant de dolor més de cinc segons per una entrada que li havia fet un rival. M'ha fet plorar de tristesa quan va deixar de lluir la samarreta blau i grana i d'emoció quan va guanyar la copa del món. M'ha fet preocupar cada vegada que el veia trist perquè havia perdut amb el Barça o amb l'Argentina. M'ha fet posar una foto seva de fons de pantalla. M'ha fet estar molta estona mirant vídeos seus que m'apareixien a YouTube, Instagram o Twitter, vídeos de tota mena, de tots els gols de falta, dels 91 gols en una sola temporada, de Messi Destroying Manchester o qualsevol altre equip, de tots els túnels que ha fet, de passades impossibles… i mai he deixat de mirar un vídeo sense arribar al final.

Gràcies al meu pare, que és qui em va portar al camp per primer cop i qui actualment em paga l'abonament, em considero un autèntic afortunat perquè he pogut veure el millor jugador de futbol molt sovint al camp, defensant els colors del Barça i poder cridar els seus gols.

Algun partit al camp que era avorrit, pensava que potser hauria estat millor haver-lo mirat a la televisió assegut al sofà, però quan el geni del futbol rebia la pilota enganxat a la banda i feia algun dribbling, marcava gol o feia alguna assistència pensava, ja ha valgut la pena venir al camp.

<< Estimo més al Messi que alguns familiars meus>>

Penso que hi ha gent que mai podrà entendre aquest amor cap a una persona que només corre i dona cops a una pilota, però és difícil d'explicar i entendre. Per mi és una persona que m'ha acompanyat durant molt temps en el meu dia a dia i gràcies a ell m'ha fet tenir aquesta passió pel futbol. Veure'l jugar era evadir-se de les coses importants, gaudir una estona del seu estil de joc i tenir orgasmes futbolístics.

És molt trist que la relació Barça-Messi acabi d'aquesta manera. M'havia fet moltíssimes il·lusions que tornaries a casa i et retiraries jugant amb el club de la teva vida. Aquí ho has aconseguit tot, has batut tots els rècords del club, ets el màxim golejador de la història i el jugador amb més títols, podràs tornar sempre que vulguis que això és casa teva. Com ja va dir Gerard Piqué el dia del seu acomiadament "a vegades estimar és deixar marxar", però de mi mai marxaràs. Ara mateix, no tinc clar com els explicaré la figura de Leo Messi als meus fills, però sé que tinc molt temps per pensar-ho i així puguin entendre la felicitat i el significat que em va generar.

És una sort que el millor jugador de la història del futbol hagi jugat al FC Barcelona des que tenia 13 anys, ens hagi fet guanyar tots els títols possibles i hagi marcat una història irrepetible. Ets un fora de sèrie Leo, mai tornarem a veure un jugador tan bo com tu en un terreny de joc.

Ara te'n vas a l'Inter de Miami, un lloc tranquil on no tindràs cap pressió, ningú et criticarà i tindràs temps per dedicar-te a la teva família, però per mi ja és com si t'haguessis retirat, i per això m'he buidat.