A LA SEGONA VA LA VENÇUDA
– El Barça es proclama campió de la UEFA Women’s Champions League per segon cop en la seva història després d’aprendre dels errors de l’any passat a Torí.
– El canvi de plantejament a la mitja part molt encertat per part de Giráldez i una remuntada èpica de les blaugranes les certifica com el millor equip d’Europa.
MAL INICI
Tot i que semblava que les blaugranes sortien al terreny de joc amb cara de concentració i la mirada posada en guanyar el partit, només començar, al minut 2, van encaixar el primer dels gols després d’una pressió alta dels Wolfsburg que va ofegar la defensa i que va acabar pagant Lucy Bronze, a qui Pajor va robar amb força contundència la pilota, va encarar porteria i amb un xut potent, va foradar la xarxa de Sandra Paños, pràcticament venuda per com s’havia donat la jugada.
TORNEN ELS FANTASMES
Durant la primera meitat, lluny de refer-se del cop matiner, les de Giráldez no es trobaven gens còmodes, i la pressió 1 a 1 del Wolfsburg tenia la circulació de pilota del Barça anul•lada. Aitana Bonmatí no aconseguia rebre la pilota i el Barça ho estava patint. La de Sant Pere de Ribes estava sent ofegada per Lena Oberdorf, qui no la deixava ni respirar i aturava cada jugada seva amb contundència. Les coses no els estaven sortint a les jugadores del Barça, i la festa es va semblar acabar quan un cop de cap de Popp dins de l’àrea va posar el 0-2 al marcador. Unes molt sòlides Keira Walsh i Irene Paredes van sostenir l’equip fins que no arribava el descans, i Alexia Putellas va sortir a escalfar abans que acabés la primera meitat, alentant a l’afició a que seguissin animant, però cares llargues i de frustració van conduir l’equip al túnel de vestidors.
COMENÇA LA REMUNTADA
Les paraules d’Alexia Putellas, recollides post partit per Keira Walsh «Si un equipo puede remontar esto, SOMOS NOSOTRAS», i el canvi de plantejament del partit per part de Giráldez, de ben segur que van sorgir efecte, perquè les blaugranes van sortit tan enxufades a la segona part que, en dos minuts, Patri Guijarro havia donat la volta al partit amb un doblet al minuts 48 i 50. La gent que encara era a les llargues cues del lavabo no es podia creure el que acabava de passar quan tornaven als seus llocs. La celebració amb ràbia de les jugadores que escalfaven, la festa de l’afició i les cares de les jugadores del Wolfsburg auguraven una tarda màgica pel FC Barcelona.
I AIXÍ VA SER
Dit i fet. El Barça no només va trobar-se a si mateix en el partit, sinó que va anul•lar completament al Wolfsburg. Serioses en defensa, nombroses parades d’una molt segura Sandra Paños i un mig del camp comandat per Aitana, qui a la segona meitat va poder jugar al seu gran futbol, van acostar al Barça a la seva segona Champions. I una potent rematada de Rolfo a porteria al minut 70, ho va certificar. Ni les jugadores ni l’afició s’ho podien creure celebrant el tercer gol. La comunió entre ambdues parts les va portar en volandes cap al trofeu de Campiones d’Europa.
EL MILLOR REGAL
Després de més de 9 mesos de lesió, la capitana Alexia Putellas va poder debutar per fi aquesta temporada a la màxima competició europea. Però de ben segur que el millor regal de la tarda va ser poder alçar el trofeu de campiones amb les seves companyes. Després de la desfeta de l’any passat, Aitana Bonmatí, només recollir i besar la medalla de subcampiones, va dir el famós «tornarem» als milers de desplaçats a la ciutat italiana. María León, per la seva part, va acariciar el trofeu i va dir que estava segura que es tornarien a trobar i podria abraçar-la, i Alexia Putellas, el dia del Gamper, va prometre a l’afició que portarien la Champions a casa. I han complert.
ELS MVP DE LA CHAMPIONS
Sens dubte, aquesta champions té cinc moments destacats sense els que no es podria haver aconseguit: el gol murri de Geyse a la derrota a Munic per assegurar la primera posició a fase de grups, la gran parada de Paños contra la Roma en l’últim minut, el golàs de Hansen i la salvada sobre la línia de gol de Bronze a Stamford Brigde i el doblet de Patri per remuntar la final.
Disfruteu culés, que la glòria és eterna, però l’any vinent ens volen veure a San Mamés.